Nenes, que anava a posar un nou enllaç i se m'ha esborrat tot!!!
Ester, estàvem llegint les mateixes crítiques. Gràcies per l'enllaç. Es una llàstima que jo no estigui a BCn per veure-la amb alguna de vosaltres, però al menys puc veure-la demà a Alacant.
Bé, al menys torno a posar els enllaços.
La preestrena d'ahir a Madrid. A FB es poden veure les fotos del fotocall, i també amb les guanyadores del concurs "Què faries si el maquis Paulino es presentés a casa teva" (menjar-te'l a trossos, totes són dones!).
Un clip amb la ovació final i les paraules del Zambrano, parlant de mai més violència, el mateix dia que ETA anuncia el final de la seva.
http://www.facebook.com/photo.php?v=10150429998835129
La crítica de El Mundo, que posa bé la peli:
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/10/21/cultura/1319180893.html
Em crida l'atenció que la crítica de Público sigui tan dolenta (la he llegida en paper), i en canvi aquestes del ABC o El Mundo siguin tan positives. Serà la crítica progresista "més papista que el Papa"? Público parla de manca d'imaginació (perque no és com El Laberinto del Fauno? Està basada en un llibre que recull testimonis reals! Com va dir el Marc a Catalunya Radio, el seu personatge va existir realment!)
Pel que he llegit, és bastant fidel al llibre, per tant, si agrada el llibre, agradará la peli, i si no, doncs no. De la crítica del Mundo dedueixo que hi ha dues maneres de fer cine, una més objectiva, més masculina, per dir-lo d'alguna manera, i en canvi La Voz Dormida és de la segona manera, que apela als sentiments, al interior, més subjectiva, més "femenina", per dir-lo d'alguna manera. I els crítics em sembla que veuen el cine amb la primera mirada. I són ferotges amb la segona.