Bona nit!
Gràcies, Ester, pels enllaços, la info i les fotos! Està graciós, el Marc!
Keith, què bé que vagis a veure La Voz Dormida! Es el mateix dia de la estrena comercial aquí i per tant, la podrem comentar.
Demà fan la preestrena a Barcelona (no sé on). Per FB sé que donaven invitacions per la millor resposta a la pregunta "Què faries si una persona perseguida per les autoritats per motius polítics (no per delinquent) entrés a casa teva" Això em sona al Paulino i la seva visita a la Pepita a casa seva (hem vist imatges seves a la cuina).
Us deixo l'enllaç amb la crítica de "Variety":
http://www.variety.com/review/VE1117946244?refcatid=31
La he buscat perque parla d'ella el productor en aquesta entrevista:
http://www.diariodesevilla.es/article/entrevistas/1090209/si/yo/fuera/arzalluz/diria/rh/cine/espanol/es/andaluz.html
I efectivament, aquestes crítiques estrangeres tan positives confirmen que tenim un problema amb el nostre passat i sembla que La Voz Dormida serà més valorada per la crítica fora que dins d'Espanya. Fora, tenen molt clar qui era bo i qui dolent al 1940. Adins, critiquen que els militars, els cures i les monges siguin retratats com a dolents dolentísims. I és que ho eren! Però sembla que no ho volem reconèixer: que els primers es van aixecar contra un govern legítim i democrátic, provocant una guerra civil, que van guanyar la guerra per la ajuda de Hitler i Mussolini i van ser molt cruels amb els vençuts; i que la esglèsia els va recolçar i va anomenar la guerra civil "cruzada". De totes maneres, al llibre apareixen persones que no són tant d'un bándol, com la mateixa Pepita, o la funcionària Mercedes, o el metge militar per qui treballa la Pepita. I que són precisament els que més m'agraden precisament per això. Ara, que existeixi un Schindler, o el militar del Pianista, no significa que els nazis en general no estiguin retratats com el que eren, cruels i inhumans. Doncs el mateix passa amb la nostra guerra civil!
