Hola noies! Bona tarda!

Aquí fa molt bon temps, Patty, aquest cap de setmana si que hem tingut mes vent i ha refrescat, però des d’ahir sembla que ha tornat l’estiu.

Gràcies per la info i els enllaços. Jo també tinc moltes ganes de veure les pelis d’en Marc. Ahir ja van començar a anunciar La Voz Dormida. La Ingrid Rubio, si, almenys a Catalunya, es força coneguda. Ha fet moltes pel·lícules, doblatge i també la vam veure a Infidels (era la Cruz, una de les 5 protagonistes). Ara mateix està preparant una serie a Antena 3 sobre un grup de noies del segle XVI enviades a Amèrica per casar-les amb els conqueridors espanyols.

En Marc ara es a Sitges. Primer va ser la seva dona que el va acompanyar a Sant Sebastià i ara es ell qui l’acompanya al festival de Sitges on ella presenta “El Callejón”.

http://blogs.revistavanityfair.es/vanityshow/2011/10/09/desde-sitges-terror-a-lo-balaguero-con-marta-etura-y-luis-tosar/

Ara que parles de BCN Ciutat Neutral. Que en sabem d’en Bernat? No te cap altre projecte a la vista?

Carmela, posat bona aviat!

Timpe m’alegro de llegir que encara ets per aquí!

Ester

Bona tarda!

El meu canell es va recuperant poc a poc.

Gràcies pels enllaços. M'agrada alló que diuen del Marc, que és dificil trobar un actor més simpatic perque sempre sonriu. Això ja ho sabem, oi? Pero està bé que ho digui gent no "adicta".

Es tant simpàtic que potser contagia a Salva aquesta simpatia, quan treballa a una immobiliària que fa un "pelotazo", i sembla que la seva manera de sortir del barri serà aquesta. Vaja, que si fem referència al Cor, el trobarem més com l'Ivan o el Beni a la seva etapa pija. De fet, sembla que l'Estrella s'allunya d'ell perque deixen de veure la vida de la mateixa manera.

I del Bernat... no sabem res, però l'he recordat aquests dies per una entrevista a Javi Calvo (Fer a FoQ) que va sortir aquest diumenge a El Pais Semanal. Javi volia deixar la sèrie per fer teatre, i els guios van decidir matar el Fer, malgrat que al final la sèrie va acabar poc després. Aquesta entrevista em fa la impressió que el seu personatge li era una càrrega, amb tants seguidors i per anar molt més enllà d'un simple personatge. I que fer teatre era una manera de agafar distancia per pura salut mental. Em pregunto si al Bernat li va passar el mateix. Sempre m'ha semblat que Bernat/Max ha fet primer el que despres ha fet Javi/Fer. Deixo l'enllaç:

http://www.elpais.com/articulo/portada/Habria/darles/voz/lesbianas/television/elpepusoceps/20111009elpepspor_5/Tes

EDITO

Poso un enllaç que he trobat al blog japonés. El Marc té representant internacional! Una agència de França:

http://www.agentsassocies-guybonnet.fr/liste_artistes.cfm/115_2_Actor.html

Carmela espero que tinguis millor el canell.

Tinc l'esperança que el Bernat estigui esajant una nova obra de teatre i un dia d'aquests mos sorpengui...

ptxs a totes!!!

Hola a totes!

Doncs si noies, suposo qualsevol dia llegirem que en Bernat està ficat en un nou projecte.

De l’entrevista a Javier Calvo, llegint això de si en algun moment el va sobrepassar el fet d’interpretar un personatge gay sent tan jove recordo que una vegada a n’en Bernat també li van preguntar el mateix, crec que al Club, abans que apareixes en Iago a la sèrie i ara buscava l’entrevista però no l’he sabut trobar. Jo sempre he pensat que en part en Bernat no volia que l’encasillesin (ara no se com s’escriu en català en el paper, per allò que va dir en alguna entrevista, que el molestava que l’anomenessin Max pel carrer.

Una altra cosa, et deixo un enllaç sobre la participació de La Voz Dormida al festival de Londres el 20 d’octubre. Aquí puntuen la pel.lícula amb 4 estrelles de 5. Destaquen el treball de Maria Leon i de Inma Cuesta. La qualifiquen com molt recomenable, impressionantment dirigida i magníficament escrita i amb un disseny producció excel·lent.

http://www.viewlondon.co.uk/film-release-dates.aspx

http://www.viewlondon.co.uk/films/the-sleeping-voice-film-review-42751.html

Hola noies

Ester, és una bona ressenya, no? Aniré per veure la peli a Londres el divendres que ve (el 21 de octubre), i diré a tothom el que penso quan torno a casa.

Keith