Gràcies, Esther.

Segueixo posant enllaços.

Algunes fotos del photocall apareixen en aquest article del Hola, sobre tot el Marc apareix molt bé amb la seva dona, que està guapíssima! Diuen que hi ha rumors que aviat tindrem un Markitus o una Anita.

http://www.hola.com/cine/2011102155140/anaarmas-marcclotet-rumores-embarazo/

El programa Dias de Cine, amb escenes senceres.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/dias-de-cine/dias-cine-20-10-11/1229127/

I gràcies al blog japonés, un clip amb el Making of. Surt una escena sencera Pepita-Paulino. Quines mirades i quin sonriure!

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ZCFATiL6Fik

Hola noies,

He tornat de Londres on he vist La Voz Dormida. A mi m’agrada molt la pel•lícula (era content que ha tingut subtítols!); sóc un home emocional i plorava al final de la peli, però no vull descriure la història, com que em sembla que totes vosaltres anireu a veure la peli la setmana que ve. En Marc ha fet molt bé, però és difícil a mi per pensar d’ell com un altre personatge que en Iago.

Però, quan la peli s’ha acabat, quina sorpresa! Ha aparegut el director, en Benito Zambrano (afortunadament per mi amb una intèrpret!), qui ha parlat del rodatge, i el casting de les dues protagonistes (ha necessitat una dona andalusa, amb els ulls impossibles, com la novel•la!). Després ha contestat unes preguntes de l’audiència – ha dit que a la seva família, no ha parlat ningú de la guerra civil espanyola, i ha denunciat també el règim franquist i la postura de l’Església catòlica, i ha dit també que l’Església no ha demanat perdó mai per les coses que ha fet mentre i després de la guerra. En Zambrano havia vingut de Madrid en avió (de la preestrena a dijous), i ha arribat al cine durant la peli.

Bon cap de setmana!

Keith

Keith, com m'alegro de la teva crònica! I què bé que hagis tingut l'oportunitat de escoltar el director!

ja veig que és una peli de molt plorar, i per tant aquesta tarda aniré carregada de clinex! Per tot el que han parlat , em sembla que la peli parla de la tràgica història de la Pepita, de com es va trobar sense les dues persones més importants de la seva vida, la seva germana i el seu enamorat (perque tenir-lo en les condicions que el tenia, és quasi no tenir-lo). I a més, la peli es para a principis dels 40. Per tant, res del final feliç del llibre.

Per l'escena que apareix al video making of, la rodada a la Plaza Mayor de Madrid, (que crec que va abans de l'escena de l'esglèsia), em sembla que la peli suprimeix tot la segona part amb molta intervenció del Paulino (la fuga de la presó de dones, les escenes de maquis a la muntanya, la fuga a Freança), però conservant la història d'amor de la Pepita i el Paulino. El que sembla que fan és avançar el moment en què el Paulino es converteix en Jaime al moment que el maquis baixa de la muntanya per cortejar la Pepita. I per tant, tot el que passa amb el Jaime és simultani amb el que passa amb la Tensi. Es clar que això fa la història més dramática. I per un altre costat, ho apropa a la verdadera història de la Pepita i el Jaime, que no era un maquis, sinò un militant comunista sense res més, no era un combatent.

Una cosa que m'ha cridat l'atenció del que diu el Keith és allò de que l'Esglèsia no ha demanat encara perdó per la seva actuació durant i després de la guerra civil. Es ben cert que per exemple, la crítica que recull l'Ester de la COPE (la emisora de la conferència episcopal espanyola) posa en dubte el que és una realitat històrica, que la Església fa formar part del régim franquista fins al punt de que Franco anava "bajo palio" (no sé com es diu en català, com si fós una imatge sagrada. Això està registrat i no ho poden negar. A què vé ara posar-lo en dubte? La esglèsia catòlica es va obrir durant Joan XIII i Pau VI, però després ha tornat a la seva posició tradicional, a la extrema dreta al costat dels poderosos i opriminint la gent humil.

Es cert que durant la guerra civil, al bàndol republicà es van matar molts capellans, i res justifica un asesinat, però també és cert que sempre que hi ha hagut una revolta a Espanya, han mort capellans (com la crema d'esglèsies durant la Setmana Tràgica). La Església hauria de reflexionar per què, en lloc de fer-se la víctima, que és el que fa.

I ja que hi parlem, per què no dir més? La esglèsia católica continua tenint un immens poder a Espanya, malgrat que tinguem fins i tot el matrimoni gay. Us heu preguntat alguna vegada per què no surten casos d'abusos sexuals a menors per part de capellans a Espanya? Perque només l'Almodovar es va atrevir a parlar-ne a "La mala educació". Amb el poder absolut que la esglèsia ha tingut a Espanya, no em puc creure que no pasés el que ha passat en altres paisos.

Acusen de parcialitat la peli perque les monges i capellans surten dolents dolentísims. Es que ho eren! Ho eren qui estaven en llocs com les presons franquistes! Es com els militars, que surten caricaturitzats. Ara ho veuré, si el Benito Zambrano s'ha passat de sal grossa. Però és clar que eren dolents! Els militars decents, bons, van ser fidels al govern llegítim de la Repùblica (com la família del Paulino al llibre; precisament serveixen per explicar la tràgica sort de qui van ser lleals als seus compromisos i juraments). Els que es van alçar, i qui van formar part de aquesta mena de judicis falsos per condemnar els inocents, és clar que eren dolents!

La resenya del Keith em tranquilitza. Només he de veure com a però si hi ha massa sal grossa. Si no, les crítiques van per un passat no asumit, o bé perque als crítics no els agraden les pel.licules de plorar.

Bé, noies, la he vist i us la recomano. I també recomano la novela a qui no la hagi llegit encara, perque hi ha moooolt del que em va agradar que, naturalment, no ho han pogut posar. I posant cara al Paulino, molt millor.

Això sí, emporteu-vos klinex perque es plora molt! I pel que he vist al meu voltant, ja quasi de bon principi! Jo no ho he fet perque em coneixia perfectament la història i anava amb espírit crític, per veure quin grau de raó tenen els crítics.

I la meva conclusió és la següent: els crítics no volen saber què va passar a la postguerra (ja que sabem que tot el que s'explica és veritat), i/o no els agrada que els facin plorar.

Jo crec que la crítica més encertada, la que realmen enten aquesta pel.licula, és la de El Mundo. Perque el que fa el Zambrano és que et fiquis a la pell d'aquelles dones que tant van patir. I pel que es veu, es continúa sense voler coneixer el seu patiment amb això de "una altra peli de la guerra civil? No, que ja ens ho han explicat mil vegades!". Doncs no, no és cert! D'aquesta manera, no. Parlant del patiment de les dones, no.

Té la essència de la novela. Si us ha agradat, us agradarà la peli. Es clar que m'hagués agradat que apareguessin les escenes Pepita-Paulino de visita a la presó que tant em van recordar el Iago, pero bé, la seva història s'explica sencera.

I no feu cas de les crítiques. El Zambrano ha explicat les coses com eren, diguin el que diguin ara els crítics. Els judicis eren una paròdia, realment. I l'Esglèsia estava amb Franco. I els comunistes eren comunistes, i els franquistes, franquistes. Coi, que es van matar mutuament! Es clar que eren d'una peça, si no, no haguessin fet una guerra per idees!

Per això els personatges que em van agradar més són els que tenen matissos, la Pepita, la funcionària Mercedes, el metge; i també el Paulino, malgrat que a la peli practicament no han deixat res del seu personatge.

Bona nit!

Ahir La Voz Dormida va ser la tercera pel.licula més vista. Bé!!!

Una crítica positiva molt bona, que a més es pregunta on és el maniqueisme del que parla la crítica. No estic d'acord amb allò que diu de la violència. Es veritat que el llibre no descriu les tortures, sino que parla d'elles d'una manera indirecta. Ara, comparat amb altres pelis amb interrogatoris policials en dictadures, no és especialment crua (no sé si vau veure al seu moment "El crímen de Cuenca" de Pilar Miró!; vaig recordar aquesta peli quan vaig llegir allò de les tortures del Paulino).

http://www.nosologeeks.es/2011/10/22/critica-la-voz-dormida/

No sé, tinc la impresió de que vivim en un món tan light que quan una pel.licula mostra una realitat dura, tots els crítics es llencen a sobre, com si no vulguessin saber-ne ni que la gent en sàpiga.

PD

Deixant de banda per un moment el Marc, a que no sabeu a qui he vist treballant a "Cuéntame" de TVE? Al Nao Albet!!! L'altre dia em va semblar ell i vaig pensar "Què fa aquí? Fent les Espanyes, arran de les representacions al Teatro Español?" I quan va acabar el programa, vaig anar a la web per veure els títols de crédit, però no estava encara penjat. Doncs acabo de mirar-lo, he tornat a veure les imatges i vaja, si no era ell, era el seu bessó! I efectivament, mirant els títols de crédit, és ell.

Ara estan començant temporada. Suposo que si l'han contractat és perque el seu personatge, sent un secundari, tindrà alguna rellevància. El personatge que fa, curiosament es diu Marcelo (el nom del seu gran amic en castellà, treballa en el bar de copes del protagonista, Carlos Alcántara (el narrador, que té la meva edat; la sèrie és com la història de la meva vida, i no us podeu imaginar fins a quin punt!), i és gai. I per ara el que s'ha vist és que és sensat i li dóna bons consells al Carlos.

Com que estan a novembre de 1979 i aviat parlaran de La Movida Madrileña, el fet que el personatge sigui gai i que al bar s'escolti (també en directe) la musica d'aquell temps, a més de la seva faciilitat per fer persotatges histriònics, em fa pensar que servirá per parlar-nos del Almodóvar d'aquell tempos, quan cantava amb el MacNamara allò d "Satanassa". Si el Nao apareix "almodovarià" ja us posaré l'enllaç. De fet, vaig veure¡l amb el Marcel al Lliure fent de Los Pecos )quin fart de riure!) a Dictadura, Transició, Demacràcia, on ells van crear i protagonitzar la part de ·Democràcia", on feien d'una parella gai al Pais basc per aquell mateix temps, els principis dels 80.

(Ja sabeu que el Nao i el Marcel tenen conexió amb el ´Bernat i el Marc; perque van treballar a Julieta i Romeo, i perque el Marcel es cunyat del Marc en ser la parella de la seva germana Aina)