Molt bon dia, nenes, nenesssss, NEEENESSS!




Estic molt contenta amb el que vaig veure ahir. Tenia ganes de escriure-vos ahir mateix, però estant a BCN no tinc ordinador i quan vaig surtir era massa tard per anar a un lloc d'internet, on estic escribint ara (marxo a Alacant aquesta tarda).

Pel que he llegit, sóc la primera en veure-la, de nosaltres, per tant, en faré una bona crónica (i em sembla que faré un pergamí!).

TITULARS:

1) M'ha agradat moltísim.

2) Estic molt contenta pel Bernat

3) Em va sortir tota la vergonya del món, per tant, res de res de parlar amb el Bernat (ni tan sols d'intervindre al col.loqui). Però hi va anar molt bé i va sortir tot el que m'interesava en relació amb ell. O sigui, que vaig sortir contenta de veure com li van les coses.

Anem per parts.

1) La millor crítica d'aquesta obra la va fer una noia que va ser la primera en intervenir al col.loqui. Va dir en perfecte català que és hungaresa (obviament, visquent a Catalunya), que coneix molt bé la lliteratura rusa, i que acostuma a veure els montatges d'obres ruses a Espanya. Que per exemple, ha vist "Un mes al camp" de Turgueniev, que la fan ara al TNC. I que aquestes Tres Germanes és la primera vegada que no s'ha aborrit (bé, exactament, va dir que al principi sí que li aborria, però després va anar bé.

Jo la vaig trobar molt ben interpretada, que et fa sentir el dessasoséc, la manca de sortida que senten les germanes, el sentir-se atrapades malgrat voler millorar les seves vides, la tristessa (avís, està tan ben feta que surts del teatre feta caldo!).

I és clar que amb el Turgueniev al TNC, la comparació és inevitable. Tot el que he llegit són lloances cap al Mes al Camp. Es clar, la Silvia Bel és molt bona actriu (i m'hagués agradat veure-la fent la senyora del Jardí dels Cirerers que van fer fa poc al Romea, en lloc de la Montse Guallar. Hagués sigut molt diferent!). Pero Un Mes al camp no deixa de ser una comèdia romántica, en un món on ningú es questiona res (es parla tranquilament de que una persona té "150 ánimes", és a dir, serfs!). En canvi, les obres de Txekhov parlen d'un món en canvi, d'una Rusia on poc després es produiria la revolució bolxevíc, i es parla d'amors, és clar, però tant al Jardí com a Les Germanes, les dones de la casa la perden. Es el fí d'un món i l'incertesa del que vindrà, i també dels desitjos de canvi. Per tant, Txekhov és molt més complex, i més difícil, i fer un bon Txekhov té molt més de mèrit que fer un Turgeniev. I en canvi, seguns la hungaressa que està acostumada a veure obres ruses, Les Tres Germanes ho a aconseguit. I en canvi, El Mes al Camp li ha aborrit.

Ei dragonfly! Doncs em sembla que les nostres són la 7 i la 8 també de la primera fila. Ja veig que les dues estarem ben situades per veure el Bernat de ben aprop jaja I molt d'acord amb tu, ell és el més important però jo també em moro de ganes de veure l'Eduard Farelo, sempre m'ha agradat molt.
Jo al Lliure hi vaig anar per primer i únic cop fa un parell de mesos amb una amiga a veure "L'arquitecte" d'en Julio Manrique i la veritat és que l'experiència va ser molt bona.
I sí, estaria bé que ens veiéssim una estoneta!

Carmela quina llàstima que t'agafés la vergonya quan l'altre cop vas estar tan decidida! De tota manera, m'alegro moltíssim de sentir que et va agradar tant!

2 y 3 COL.LOQUI (BERNAT I JO)

El col.loqui es va fer al mateix escenari (crec que alguna vegada ho van fer al passadís que hi ha entre les primeres fileres i les de més darrere). Per tant, ja des del principi vaig veure que parlar amb ell seria difícil. La primera en començar v ser la mateixa Carlota Subirós, que va dir que hi va haver una confusió, que els actors pensaven que el col.loqui es faria la setmana vinent. I que els que tenen obligacions familiars ja diractament se n'anaven. Per tant, vaig estar a l'expectativa si hi seria o no el Bernat. I ella va començar parlant per aprofitar el temps i que acabé el més aviat posible per respecte als actors.

Va estar parlant, i van començar a surtir a l'escenari els primers actors. El primer de tots va ser el Bernat, seguit de dos més, una d'elles l'Alba Pujol, que fa de la Irina, la germana petita. Només veure'l, la directora va dir alguna cosa com: "Ara surt el Bernat i alguns més". I ell es va seure entre la directora i l'Alba. La Nurieta n'estaria gelosa! El vaig veure mimat per les dues. I el públic es va quedar amb el seu nom, perque la Carlota va dir "Bernat" al menys tres vegades.

Jo tenia dos preguntes al cap. Primera, com havia preparat el Bernat el seu personatge, quina orientació li havia donat. I segona, com li havia escollit la Carlota. Però em vaig sentir completament tallada. Vaig estar esperant que algú preguntés sobre el seu personatge, el Solioni. Vaig veure un intent de la directora de parlar de ell. I finalment, van fer les dues preguntes (la segona, en general, com ha fet el procès de selecció dels actors, si ha fet castings, quan es veu que és una obra difícil i la direcció d'actors seva és molt bona).

Sobre el personatge del Solioni, és curiós com tres actors van parlar d'ell i ho van fer en termes diferents. Per l'actriu que fa de la Irina, la germana petita (de qui està enamorat el Solioni), és un personatge que representa el pasat, el món que vol deixar enrera. Pel que fa el baró que és el rival de Solioni perque també està enamorat de l'Irina, és un boig. Va dir més coses interessants que va estar parlant amb el Bernat sobre aquest dos rivals, que no les diré perque us contaria l'obra. Peró és bó això, em va agradar que el Bernat estigui tractant de tu a tu amb gent que habitualment treballa al Lliure o al TNC.

I què va dir el Bernat sobre el seu personatge? És curiós perque com que fa personatges complexos, acaba dient com els ha fet, com va fer al col.loqui de Lleons. Va dir que construir el seu personatge és molt difícil perque de tots, és el menys dibuixat. Que Solioni en rus significa "Amargat" o alguna cosa semblant. I que per ell, és un noi romàntic (del romanticisme del segle XIX), que s'ha enamorat per primera vegada i no sap gestionar els seus sentiments. Que és insegur, i la seva manca de seguretat fa que digui coses desagradables. I que el seu personatge és a més difícil de fer perque está present quan els militars són a la casa de les germanes, però sempre al marge, però pendent de les converses de les altres perque els hi respón (dient frases fetes, de la tradició rusa, i bestieses). I que ha de ser-hi sense dir res, moltes vegades, però tampoc pot estar quiet com un pasmarot. Per tant, el seu personatge és secundari, però difícil.

Pel que fa a la seva elecció, la Carlota diu que a vegades ha utilitzat els castings (va ser el mitjà per treballar la primera vegada amb l'Alba Pujol, que ha protagonitzat diversos espectacles seus, com Alícia). Que en aquest cas, ja havia treballat amb la majoria d'ells, però en concret, al Bernat (i també al seu "rival" els havia vist actuant. I que va començar a preparar l'obra fa un any, buscant els actors més adients. Això significa que va escollir al Bernat veient El Mal de la Joventut, el que jo pensava. I més, llavors vaig pensar que el Bernat s'havia equivocat fent aquesta obra en lloc de Girafes. Ara veient els projectes de les Antonientes, i Les Tres Germanes, veig que va encertar. Posiblement, si hagués fet Girafes, no hauria fet les Germanes. I a la Carlota se la veia contenta amb ell. Es una llàstima (pel Bernat) que ara deixi temporalment el teatre per dedicar-se a la maternitat. De totes maneres, el Bernat ja està al Lliure, i està bé. Tindrà més oportunitats, segurament.

Bona nit! Ja sóc a Alacant!

Moltes gràcies, Eva, pels enllaços, i sobre tot pels videos, especialment aquell de La Voz Dormida que has penjat a la web del Marc. Veure'l cantant La Internacional, posat al seu paper com a Paulino, no té preu!

Ju, Erika, ho gaudireu. L'únic inconvenient és que heu agafat entradas per la primera fila, i disortadament, en aquest cas el Lliure té la sala d'un teatre convencional, per tant, teniu l'escenari a dalt. Millor que la primera fila, en aquest cas, és la segona o la tercera. Però vaja, afortunadament la escenografia de l'obra no és massa fonda, és més allargada, i per tant suposo que no tindreu problemes per veure la paret del fons (on està la major part del temps el Bernat).

De totes maneres, he estat a la primera fila del Goya, que és un teatre similar, i no és la millor posició, però tampoc ho veia malament. Malgrat que estava en un extrem. Afortunadament, l'acció estava situada al cantó contrari, i per tant vaig tenir perspectiva suficient.

En el cas de les Tres Germanes, l'acció es produeix més bé al cantó esquerra, on és la taula. El Bernat normalment es queda a la dreta, recolçat a la paret del fons.

Aquest matí se m'ha quedat acabar de dir el que no va passar. Que jo no vaig dir res al col.loqui, i potser si ho hagués fet després no hagués tingut cap problema per saludar al Bernat. Qui en sap! El que és cert és que em va entrar tanta vergonya que fins i tot quan va acabar, vaig marxar sense voler mirar-lo directament perque és clar, això m'obligaria a anar a saludar-lo o quedaria com maleducada (si és que ja ho he fet ,si m'ha pogut reconeixer). De fet, el vaig sentir que deia "Adeu". I reflexió final: Com és posible que en aquestes alçades de la meva vida em passi una cosa així, com si fós una adolescent?

Sí Carmela? Ostres doncs si et dic al veritat ni tan sols recordava que l'escenari fos gaire alt, perquè l'últim cop vaig estar bastant amunt!
Però en fi, suposo que alguna cosa veurem jaja