Timpe, és clar, no ho havia pensat, que tu coneixies l'obra! I efectivament, la descripció de la vida a Barcelona és desoladora. Pobre dona, arrencada del seu paisatge!

I em sembla que la Ju va aquesta nit, o el dimecres vinent.
He trobat alguna crítica negativa més, de Les Tres Germanes. La del Time Out, per exemple. Que diu que depèn amb què es compara, que la gent que no coneix l'obra li semblarà bé, però si la coneixes, el dibuix dels personatges és superficial. Es clar, que el mateix Time Out posa molt bé "Dues dones ballen", que també aniré a veure, i en canvi he llegit altres crítiques que diuen que només se sosté perque l'Anna Lizaran sobresurt amb qualsevol cosa, fins i tot amb clixés. Per tant, sobre gustos no hi ha colors.
Per cert, una crítica d'un blog deia que posiblement li ha resultat aigualit perque ha vist dues obres molt contundents, La omisión de la familia Coleman y Killer (i ho són, efectivament), i al costat d'aquestes, segurament la resta que vegi li semblarà light. Ah, i feia una menció al personatge que interpreta el Bernat (crec). diu que hi ha un personatge que no saps que fa durant tota l'obra, que hi és present aparentment sense cap sentit, i només al final veus la importància que té. D'això dedueixo que el Solioni que han fet en aquesta versió està aigualit, que el Bernat no té cap presència a l'escenari, que hi és però no se sap que hi pinta.
Veuren que ens explica la Ju, si va aquesta nit. I ja us contaré el que m'ha semblat a mí i el que explica la directora al col.loqui (les crítiques negatives diuen que s'ha carregat l'embient tens, desesperat, tancat de l'obra amb el seu optimisme).
Més coses. Un article interessant sobre el rodatge de La Voz Dormida;
http://www.lavozdeasturias.es/culturas/guadana-franquista-pleno-rendimiento_0_444555700.html
N'hi ha una foto curiosa que no aconsegueixo obrir, el contrast que és veure parlar amb un mòvil a una figurant vestida com als anys 40, durant un descans del rodatge.