Sunshine91 (111 Posts hasta ahora) | | Bona tarda a tothom!
Ester,gràcies per penjar les fotos de BCN-ciutat neutral.
Ja les he vist el divendres, crec, i necesitava donar l'enllac a l'Eva.
Saps que va dir? Que la Nuria tindrà un atac de gelosia quan vegi...Pot tenir raó, eh?  ops:
Peró tan guapo que està el Berny a les fotos i a la vida real no m'estranyaria.  Totes les fotos són molt maques.
I sobre el making of, jo tampoc puc veure-lo.Penso que penjaran aviat. Vaig llegir en un article que la postproducció dura fins l'abril. Potser després penjaren el video.. Ai,ara mateix en tinc tantes ganes de veure la serie...paciencia...
Ah, moltíssimes gràcies altre cop per ajudar-me Ester. Ara tinc les entrades pel Mal de la joventut. Era fàcil comprar-les.
I Carmela, estic contenta per tu que finalment has vist Els mil cretins. Fins quina data estaràs a Barcelona?
Petons,Patty |
CarmelaS (299 Posts hasta ahora) | | Gràcies, Ester, per les fotos, i per l'enllaç!
Patty, volies saber què és el "marro"? Doncs aquesta primera foto és el marro! Me n'alegro que tinguis les entrades pel Mal de la Joventut. I demà torno a Alacant. Ha estat una cosa ràpida!
Noies, entro per donar-vos una recomentació: No us perdeu Pedra de Tartera al TNC. La podeu veure fins el 13 de març. Es la vida d'una dona del Pallars en la primera meitat del segle XX. Està basada en la novela de la Maria Barbal, i és com La Plaça del Diamant, però situada a la muntanya. La protagonista, Aurea Marquez, està fabulosa, i hi actúa també la Annabel Castan, de les Antonietes, amb un paper prou important, i està a l'alçada de l'obra, molt bé.
Timpe, especialment tu no te la pots perdre! Si no l'has vist, corre a veure-la! He pensat en tu tota l'estona, perque, naturalment, té la parla de la muntanya. De fet, gràcies a tu he entés tota la història, tant el llenguatge com els sentiments de la protagonista. Quan ho vegis ja sabràs de què parlo. Segur que t'hi identificaràs.
L'obra té molt bones crítiques perque han aconseguit transmetre el pas del temps i l'essència de la novela amb una escenografia molt sencilla. I una crítica deia que l'han aplaudit clubs de lectors de les biblioteques per la seva fidelitat al texte original. Jo, de fet, tenia al darrera gent d'aquests clubs amb un glosari de termes, que ha sigut molt curiós, perque ho han llegit abans de començar i això ha ajudat molt. Per exemple, una expresió que utilitza la Delina, el personatge interpretat per l'Annabel Castan, en la seva primera intervenció: "portar l'ase fins..." no em recordo, fins dins de la casa, i que significa que un noi es prengui massa llibertats amb una noia, segons el parer de l'època.
Això és un bon tancament de la meva estada a Barcelona. Ahir em vaig cabrejar molt perque al Lliure de Gràcia (un espai emblemàtic del teatre de veritat) vaig veure una obra "Celebració", dirigida pel Lluis Pascual, amb una escenografia carísima per no dir res, pur fum car, en una obra absolutament intrascendent. Això sí, bons actors... per fer no res. Jo pensava en gent com les Antonietes, que els costa tant aixecar un montatge, per que després el Lliure faci una cosa com aquesta.
Bé, noies, ja m'he despatxat. Fins una altra! |