Ester, Patty, quedem demà a les 10 de la nit, al messenger? Demà ja us diré si puc venir a Girona o espero al maig.

Eva, jo tinc Canal + i crec que podré veure el programa o grabar-lo, el que passa és que el aparell de grabació és el del plus (intern) i no té un disc per introduir (és del meru pare iho té pels partits de futbol de l'Espanyol, i el que sé és que elmeu germà, que també és perico, no pot copiar les grabacions dels partits que fa el meu pare). Per tant, ho sento, si només es pot veure en Plus ho veuré i us diré. Pero no puc passar la grabació.

Ah, parles de la "foto aquella de la Voz Dormida". Eva!!!!! Que tenim molt més que una foto!!!! No et recordes del video de la noia japonesa, IKEMEN'S VIDEO? Si tenim al noi en moviment (i llest que és ell, es va posar just al darrera del Benito Zambrano, de manera que s'el veia d'esquena durant tota la entrevista). Suposo que tens moltes coses al cap, i no t'en recordes (m'estranyava que no ho haguessis penjat a l'apartat corresponent a la voz dormida). Ho torno a posar.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=o639DfytuUw#

I visca la República! (per cert, ho vau veure ahir? Vam parlar del sufragi femení

D'acord, aquest vespre parlem. Espero que puguis venir Carmela.

Veien aquest video estava pensant:

Aixxx això del look dels actors és extrany, perque com que s'han de deixar els cabell per ejemple com el paper que representen ...mai sabem realment ells com volen ser???
Perque mira que està diferent així el Marc???
ptxs

Bona tarda!

Bé, acabo de veure Gen40. Ho he agafat començat, i ha acabat a les 17'40, o sigui, 40 minuts. Del Clotet se'l ve lúnicament una imatge fixa, amb el xandall de FoQ. Per la manera d'acabar, suposo que haurà començat dient alguna cosa similar a "Soy Marc Clotet, Vaquero en FoQ, y voy ha hacer un repaso musical a mi vida". Sembla que el programa és un questionari dels temes musicals que han significat alguna cosa en les vides dels entrevistats. Arareixia él amb la pregunta sobreimpresa, dels diferents apartats, explicant el motiu de la elecció, com una manera de introduir el clip corresponent.

Ell no es mou i la major part del programa són los clips dels temes escollits. De totes maneres sí que es veu molt prim. Ara, que jo el prefereixo així, és com era al principi, l'epoca del iago lladre.

Si voleu saber els temes escollits i per qué, i no en teniu acceès, podria grabar una altra sesió i fer-ne crónica pero ja seria dins d'una setmana, ja que demà vinc a Barcelona.

Al final ha dit que espera a la gent que vegi FoQ, i han sortit imatges seves de les sèries en que ha participat, inclós el Cor.

Bé, Ester, ens comuniquem aquest vespre!

Bon dia, noies!

Escric des de Barcelona! I he vist Mil Cretins! (i els autobusos!)

Vaig tenir un programa doble Iagomaxià, primer de cine i després de teatre. Totes dues coses tenen bastant coses en comú, per tant, són complementàries. I dic que eren Iagomaxianes perque, de tota la cartellera barcelonina, les vig escollir per la seva relació amb la nostra parella. Primer vaig veure Mil Cretins. I després, a la Sala Muntaner, Killer, del Guillem Clua (el papa Iagomax).

Totes dues són obres inclasificables, rares, i alhora mostres de gran talent. Arriscades i ambicioses, com va dir un crític parlat de l'anterior obra del Clua, Marburg. I totes dues tenen impostants dosis d'homor negre, negrísim. Jo recomenaria totes dues sense cap dubte, sobre tot Killer. No us la perdeu, si podeu veure-la! Em sembla que la fan fins el 20 de febrer. Es un monóleg musical amb 3 músics que també inmtervenen en la història, sobre un home acusat de ser assesço em sèrie, i que explica -cantant- la seva hist`proa- Es boníssim.

Pel que fa a Mil Cretins, m'ha agradat, però del Ventura Pons segueixo preferent els seus drames, particularment "Amic-Amat" i "Carícies". En el clip "making of" es va veure com el Ventura s'ha currat molt aquesta peli, sobre tot la part dels contes de fades, amb aquest decorats antics (i es va veure com li mostrava al Marc com fer el petó al gripau). Són històries del Quim Monzó amb grans dosis d'un humor salvatje, amb personatges molt extremats. I de fet, les que més queden a la memòria són les més salvatges.

Pel que fa al Marc, dir que els altres actors principals de les històries antigues són gent tant coneguda com el Toni Albà, l'Edu Soto, el Joel Joan o el Santi Millan. És bona companyia, oi? I a més, al final de la peli, quan surten tots els personatges dels contes per animar l'escritor que té problemes amb els seus pares, el Marc és una de les persones que li diu unes paraules d'ànim, en el seu cas, amb aquell somriure tan maco que té. Per tant, la seva presència és major que la que em suposava pels clips que havia vist.

La seva història posa un sonriure als llavis, sobre tot pel contingut dels cartells que hi surten. És un humor blanc que es correspón al personatge i també a l'imatge del mateix Marc. El seu personatge és el "príncep formós". I efectivament, apareix ell en la seva cort, buscant parella i es veu com la gent de la cort, tant elles com ells, van darrere d'ell. Per tant, li han escollit pel seu gran atractiu físic, tant entre dones com entre homes. I crec també per l'imatge agradable que transmet, perque el conte és també així, amable.

I és clar, a l'escena del petó al gripau i la seva transformació en noia bonica, tenim la seva cara de perfil ocupant mitja pantalla. La seva bellessa en tot el seu esplendor! A més, han escollit per situar l'acció al segle XVIII, on els homes han estat més adornats de tots els temps. Tot això resalta la bellessa del Marc, en una fàbula sobre això, la bellessa exterior i interior, la Bella i la Bèstia etc. I a més, al conte original, és una noia, una princesa, qui besa el gripau o la rana. Hi ha una inversió de gènere que crec que es correspon al temps dels homes guarnits, amb un Marc desitjat per tots dos sexes.

Dos curiositats més: el Ventura ens ha descubert un altre noi atractiu, que és el que fa del personatge del Sergi. I la segona, que el primer actor que surt a aquesta peli feia un altre Sergi. és el Sergi del Cor, el poli novio de la Clara. Aquí fa del fill del protagonista del primer conte. I també va surtint al llarg de la peli (per temps, està més que el Marc).