Ju, jo sóc abonada al Lliure i tinc reserva de la entrada pel 20 de març, que és el dia que fan el col.loqui emb l'equip artístic. Quan vivia a Barcelona acostumava a veure les obres aquest dia perque tens l'oportunitat de saber, per exemple, en aquest cas que parlem d'un clàsic, quina orientació li ha donat la directora, la Carlota Subirós, i per què, de preguntar als actors com han preparat el seu persontatge, etc.

A més, en aquests cas concret ja vaig programar el viatge a Barcelona per aquest dia perque no em podia perdre l'oportunitat de poder preguntar-li alguna cosa al Bernat (quan ho vaig fer, no havia surgit encara allò de Girona i maig queda massa lluny), i si no, al menys saludar-li quan acabi el col.loqui perque els actors ja surten dutxats i vestits i marxen amb la gent. Es una molt bona ocasió de parlar amb ells. I m'adono que enyoro tots dos, tan el marc com el Bernat (per això em fa tanta ilu La Voz Dormida).

Suposo que ja he posat prou dents llargues, oi? Qui s'apunta? No sé com marxa la venda d'entrades (normalment, els dies de col.loqui acostumen a ester més plens). El meu seient Es a la fila 4. Ho dic per si algú s'anima, una vegada acabada la representació ens podem posar juntes pel col.loqui.

Pel que fa al paper del capità Solioni, té molt poc text perque precisament és el personatge que, a diferència de la resta, no es passa el dia parlant de filosofia sobre com canviar la vida sense fer realment res més que parlar, ni està pensant en anar a Moscou com fan les Germanes. És molt tallant, i quan algú comença a fer un gran discurs, ell diu: "Pitas, pitas" (text en castellà, no sé com ho faran en català. Doncs bé, sembla que la clau del personatge és com es diu això, el "pitas, pitas", cóm es té presència a l'escenari quan s'està present però apertat de la resta. El personatge és completament destroyer, una mica com el Freder del Mal de la Joventut. Penso que si l'han agafat per aquest motiu seria molt bon senyal, ja que això significaria que li donen rellevància al personatge.

N'hi ha al menys dues maneres dàbordar aquesta obra. Una més claustrofòbica, més pesimista (més posant de relleu que no hi ha esperança, una mica en la línia del capità Solioni), i una altra més oberta, posant de relleu la voluntat dels personatges (excepte el Solioni) de millorar la seva vida. Aquesta segona és la orientació de la Carlota Subirós. La podeu veure en un video a la pàgina corresponent a Les Tres Germanes en la web del Bernat.

Patty, ja us ho contarè com ha anat l'obra a Girona. I que tinguis sort amb el ESC, ja ens diràs. Quina data serà? I he vist a FB que has començat classes de castellà. Espero que et vagin molt bé.

PD. Després de tota aquesta parrafada, i de pensar en el personatge que fa a Molt soroll, m'adono que tant el Freder, com el Solioni, com el Benedicte, són personatges cínics, justament allò oposat al bon noi que era el Max.

2n PD A la pàgina de Les Tres Germanes de la web del Lliure han penjat imatges dels essajos. En cap d'elles apareix el Bernat. Des de l'apartat corresponent de la web del Bernat hi ha un enllaç amb aquesta pàgina de Les tres germanes.

3r PD Sembla confirmat el rodatge de La maternidad. Poso l'enllaç amb una fitxa que li han obert (i que està darrere la corresponent de La Voz Dormida, sembla que el Cloty ho ha fet bé!)

http://menteprincipiante.com/cine/pelicula/pelicula-la-maternidad-2012/

i aquí la de una web de terror, amb el terrorífic cartell:

http://www.abandomoviez.net/db/pelicula.php?film=16865

Nenes, quin descobriment!

No sé si recordeu que vaig parlar del disc de Barricada inspirat en La Voz Dormida, "La tierra está sorda", i us vaig posar un enllaç amb una de les cançons, "Hasta siempre, Tensi". I us deia que aquest disc ho coneixia per un altre motiu i no sabia allò de la Voz Dormida.

Doncs bé, resulta que la cançó que jo coneixia ÉS LA HISTÒRIA D'AMOR DE LA PEPITA I EL PAULINO!!!!!

Anem per parts. Fa uns mesos, potser un any, el meu pare va escoltar a la ràdio una entrevista amb els Barricada en que parlaven d'un vídeo que havian fet amb una cançó seva. Deien que la cançó és més antiga, però que havian fet el vídeo al assabentarse que a Navarra (d'on són ells) hi ha el "cementiri de les ampolles", on enterraven als presos morts o matats amb una ampolla entre les cames on posaven el nom del pres i la seva condemna. Vaig buscar-lo i és impresionant, realment! La cançó es diu "Por la libertad". I em semblava que parlaven d'una dona coneguda perque donen massa detalls de la seva vida, pero no vaig anar més enllà. Doncs bé, ÉS LA PEPITA!

Ho he descobert perque vaig estar mirant el fòrum que es va obrir a la web de Barricada quan es va saber allò de la peli del Zambrano, i deien, entre altres coses que la banda sonora hauria de tenir temes del disc, sobre tot dues cançons, Hasta siempre, Tensi, i Por la libertad. Vaig anar a la pàgina principal per buscar aquesta darrera cançó i la seva relació amb la novela, i voilà! Justament el clip que apareix en la pàgina principal és Por la libertad. Imagineu-vos que començo a veure-ho, i penso "Sí, em recordo, el vídeo de les ampolles". Segueixo escoltant i llavors sento que parlen d'una dona que té un cunyat ferit de bala a qui ha anat a curar en una guarida un metge acabat i que "ell", el descamisat de qui s'ha enamorat, hi era i no n'hauria d'haver-ho fet (enamorar-se), I QUEDO BOCABADADA, ESTAN EXPLICANT LA HISTÒRIA DE LA PEPITA!!!!

No dic res més per la gent que no vulgui que li expliquin la peli. Us deixo l'enllaç amb el vídeo:

http://vimeo.com/7146147


Estic d'acord amb els fans de Barricada. Penso que "Por la libertad" hauria de sonar al final de la peli, quan posen els títols de crèdit, perque té l'esència del llibre, tant pel que fa a la reivindicació de la gent que va lliutar i morir contra el franquisme, com perque evoca l'història d'amor que és la principal i és un homenatge a la Pepita.

Eva, et faig ja un encàrrec: sigui o no a la banda sonora, fer un clip de la peli amb aquesta cançó. M'agrada. (i posats, fer també un homenatge a l¡Hortènsia amb "Hasta siempre, Tensi". Es clar, si et sembla bé!

PD La Warner és qui ha editat el disc de Barricada, i també produeix/distribuieix la peli, per tant, tindrem Hasta siempre Tensi i Por la Libertad en la peli. Yuhu!!!!!

2N PD L'altre video de Barricada que es pot veure junt a Por la Libertad, Pètalos, és també de La tierra està sorda i és el seu homenatge a Las Trece Rosas. Està rodat amb producció de la Warner al Fuerte de San Cristóbal, que és la presó franquista del cementiri de les ampolles, i es veu que està a les afores d'Iruña/Pamplona.

He consultat la pàgina de la Warner dedicada als Barricada i posa que van fer concerts-homeatge. Un a Zafra (suposo que en memòria la Dulce Chacón). Un altre, al monument a Las Trece Rosas al Cementiri de l'Almudena. I un altre al terreny on estava edificada la presó de Ventas.

Bona tarda! On esteu?

Continuo el meu soliloqui, hi ha notícies.

ALERTA GIRONINES (NO IAGOMAX)

Avui i demà posen al Teatre de Salt "Dues dones ballen", de Benet i Jornet, amb l'Anna Lizaran, que desprès anirà al Lliure de Gràcia, on jo la veuré el 19 de març. Té molt bona pinta. Poso l'enllaç del dossier:

http://www.teatrelliure.com/documents/temp1011/dues_dones_cat.pdf

Bé, i ara poso les notícies iagomaxils.

MARC

S'em posa la pell de gallina només de pensar la peli amb la música dels Barri (com els anomenen els seus fans). "Hasta siempre, Tensi", amb les imatges de la seva execució, la Celia rentant el seu cadàver etc (no poso res més per no dir massa). Serà com la música del Llach durant l'escena de l'execució de Puig Antich. Torno a posar l'enllaç amb la cançó, que és preciosa:

http://www.youtube.com/watch?v=pIgffXVBamY

Per no parlar de com se sortirà del cine sentint "Por la libertad" amb el final de la història d'amor de la Pepita i el Paulino!

BERNAT

Les Antonietes han penjat un vídeo al seu blog. Mentres l'Annabel Castan està amb Pedra de Tartera, la Maria Ibars ha estat, com diu ella, "donant la brassa" amb les institucions per aconseguir difondre l'obra del seu estimat Jesús Moncada (exposicions, xerrades etc), coincidint amb el seu montatge d'una obra seva, al TNC. Diu que fa dos anys en va parlar amb el seu director artístic, el Sergi Belbel, i va dir que sí. PEL QUE DIU, LA TEMPORADA VINENT TINDREM LES ANTONIETES AL TNC

http://www.lesantonietes.blogspot.com/


Això és fantàstic per Les Antonietes, i té la mateixa Pedra de Tartera com a precedent. Elles ja havian fet un espectacle basat en la seva obra a la Muntaner, "L'aigua", que em va agradar molt.

Quina rellevància tè això pel Bernat? Doncs no sé si hi participarà, però Pedra de Tartera ens pot servir d'orientació. Fixeus-vos, sabeu qui és l'actriu protagonista de Pedra de Tartera, l'Aurea Marquez? Doncs la noia que va fer "Dublin Carol"! Les obres del Jesús Moncada estan fetes en la parla de la Franja de Ponent, però un Bernat Quintana protagonista podria tenir les mateixes facilitats que va tenir l'Àurea, una assesora llingüistica que li va ensenyar a parlar com la Timpé Veieu aquest video:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3270451

A això es refereix la Maria Ibarz quan parla dels mitjans del TNC. No només fer una bona escenografia i tenir mñes facilitats per fer gires. En definitiva, mès diners. També que el Bernat (o qui sigui) tingui qui l'ensenyi a parlar com si hagués nascut i viscut tota la vida a Mequinensa.

Bon dia, com va el Carnaval?

Jo estic a casa curant-me un constipat, i això m'ha donat molt de temps per mirar la xarxa. He trobat per què m'encanta tant La Voz dormida, apart del fet que ja sabem, que està molt ben escrita, que parla de les històries silenciades de la postguerra, que té una maravellosa història d'amor i que ens permeterà tornar a veure al marc en un paper semblant al del Iago (espero que tingui amb la María León la materixa química que va tenir amb el Bernat!).

Tothom parla del fons de la novela, quan parla d'ella. De la forma, es diu que es nota que la Dulce Chacón era poeta. Sense aprofundir més. Al menys, a la xarxa. Doncs bé, he fet una troballa que no sé si hauria de dir-la, perque es pot fer un assaig amb ella (que podria escriure jo mateixa). He tornat a llegir-la per fixar-me en els aspectes literaris, perque la primera vegada ja vaig tenir un pàlpit, i ho he confirmat: des del punt de vista formal, la inspiració de la Voz Dormida és La balada de la presó de Reading del meu estimadíssim Oscar Wilde.

No us donarè la vara aquí (ni regalaré idees a qui pugui treure profit d'elles). Només us diré que la Balada parla d'una execució que va viure l'autor quan va estar pres com a consequència de la seva desastrosa relació amb el seu gran amor, "Bosie" (Lord Alfred Douglas), gran història d'amor que el Max anomenaria "desequilibrada" (de fet, Wilde es mereixia un Iago, però només va tenir un Enric que li va acabar portant a la presó. Naturalment, l'execució el va horrortzar, i també les condicions de vida a la presó. La balada és un crit d'horror, una denúncia de la experiència viscuda. I la seva darrera obra, perque va morir com a consequència d'una malaltia agafada en la presó, tres anys després de sortir-ne.

Es fins i tot llògic que un poeta agafi aquest poema per descriure una situació semblant, oi? i de fet, té frases repetides que són com les tornades d'una balada. El que m'ha confirmat tot això és que he trobat que la primera novela de la Dulce Chacón, "Algún amor que no mate" (amb la violència domèstica de fons) té una cita al seu començament (i d'on ha tret el títol), que és de la principal tornada de la Balada: "Porque todos los hombres matan lo que aman, y no todos han de morir". Es refereix al condemnat a mort per haver assasinat la seva dona, però també al seu cas, perque tancar-lo a la presó va ser matar-lo, i considerava el Bosie el responsable de que això pasés (tecnicament li van condemnar perque les relacions homosexuals estaven prohibides llavors a Anglaterra).

I parlant d'escriptors a la presó, ara treballo als jutjats d'Alacant. No ho he buscat (la vida m'ha portat aquí, peró aquests jutjats s'han fet aprofitant l'antiga presó, on va estar pres i va morir el Miguel Hernández (hi ha un monument al lloc on va estar l'enfermeria, on va morir). Una persona em va començar a parlar, quan vaig preguntar al principi sobre la nit a la guàrdia, de que hi ha fantasmes... i una altra present la va tallar de cop. No sé res més (no faig guàrdies de nit). I no seria tan dolent si fós el del Miguel Hernández!