Molt bona tarda!
Nenes, he estat absent perque he tingut el portàtil reparant (un virus disfressat d'antivirus, no destrossava res però emprenyava molt i el que volia és que li donés un nº de tarja per comprar-lo i, zac! fer malifetes amb aquesta dada!).
Bé, la questió és que he obert el meu correu, i com que he fet una suscripció al Google amb La Voz Dormida, i avui he vist un
article de El Pais del rodatge amb aquesta foto, m'he vingut aquí per si la nostrat estimada Eva no ho havia pillat encara. De fet, l'article és d'ahir, efectivament. I és clar, Eva, tenim molta història que contar, i és una sort que tots dos estiguin fent pelis d'època perque acostumen a ser bones i a tenir repercusió. I tenim sort que aquestes pelis parlin de joves enamorats i d'amors quasi imposibles, perque tots dos, ja ho sabem, són molt guapos, molt bons actors i han demostrat que aquest tipus de papers els va molt bé. Una peli d'epoca costa molt diners, i amb l'elecció d'actors suposo que van sobre segur, a part de buscar una cara guapa (que conta molt, no és casual que la Dulce Chacon hagi fet que tant les dues germanes com El Chaqueta Negra siguin persones molt atractives).
Pel que fa al bigoti, el Marc està guapo de totes les maneres. Suposo que hauran rodat primer les escenes de guerrilla, amb barba, i després ja estarà amb bigoti, de quan la Pepita deia que amb trajo no semblava ser El Chaqueta Negra.
Ju, per desgràcia no vaig estar prou dies a Barcelona per veure In on It, però si que la recomano tant com tu perque en tinc molt bones referències. De fet, em fa ràbia perque en lloc de veure Celebració al Lliure hauria haver pogut anar a veure aquesta. Per sort, el Versus és de la mateixa empresa que el Gaudí Teatre, i hi acostumen a anar les obres del Versus que han tingut una bona acollida (això va passar, per exemple, amb La Sindrome de Bucay, que va ser estrenada al Versus amb el David Verdaguer, i reestrenada al Gaudí amb el Bernat). Per tant, vaig pensar que puc tenir una oportunitat de veure-la al Gaudí. Esperem que així sigui.
PD He llegit els missatges. FELICITATS, Eva!
I poso l'enllaç amb l'article de El País.
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Madrid/vuelve/estampa/tiempos/posguerra/elpepuespmad/20110224elpepucul_10/Tes
Tenim l'actor que fa de Cura, Manuel García Merino,suposo que el de la esglèsia de San Judas Tadeo, patrono de los imposibles, al carrer d'Atocha, a Madrid!
http://www.imdb.com/name/nm2971738/
i la Patty ha penjat a FB auest video de Molt soroll per no res:
http://www.youtube.com/watch?v=RYMMYmsC4wY
.
