Bona tarda¡
Nenes, què maco va ser¡ Em va agradar molt la Julieta (i els altres, és clar!). Amb una escenografia molt sencilla que serveix per tot, amb música en directe (excepte la de Prokofiev que sona al principi; per cert, aquest començament es veu al clip de la xarxa de televisions local que ha penjat l'Eva a la pàgina corresponent; com sempre, gràcies, Eva! També n'hi ha un primer diàleg Romeo-Benvolio, és a dir, el Marcel i el Bernat).
Ah, torno a dir que m'encanta anar a la página del Bernat i sentir a Prokofiev.
Tots els actors van estar molt bé, crec que el nivell està molt alt. Jo destacaria un secundari, el Nao Albet com a Mercutio, amic íntim de Romeo i cosí del príncep. Sent com és un secundari, es fa notar, jo crec que té coses de la seva collita i fins i tot diu una frase en català que crec que no està en Shakespeare. I només té 20 anys. Es clar, ell i el Marcel Borràs fan els seus propis espectacles i en el seu cas, es nota. Si el comparo amb el Bernat, veig que el nostre noi "només" és un bon actor i en canvi, el Nao va més enllà. El que és bó de tot aixó pel Bernat és que sembla tenir bona química amb el Marcel i el Nao (al menys a l'obra i a la presentaciò al cementiri de Poblenou)i si és així, potser li tindran en compte quan facin un espectacle.
L'obra dura 3 horas amb una mitja part de un quart d'hora no inclosa. Per tant, Ju, no sortireu fins ben passada la mitjanit! En canvi, suposo que veureu encès el rótul exterior. Quan vam sortir, estava apagat.
D'aquestes dues parts, la primera és la lluita entre les dues famílies, n'hi ha molta lluita d'espases, i és quan surt el Bernat. La segona part està completament centrada en el Romeo i la Julieta i el seu drama d'amor imposible per les rivalitats familiars, i el Bernat no surt gens )(ni com mort, ja que no ho és!).
No he llegit cap crítica de mitjans. El que sí que he llegit són les falicitacions a FB, i també una crícita molt bona de la Lucía Etxeberría, dient que ha vist representada aquesta obra tres cops, i mai li havia agradat tant com aquesta. Que té bon ritme, és molt àgil i per tant és molt recomenable perque la vegi gent jove.
Es clar, és tan agil perque també els actors són joves, poden lluitar amb energia amb les espases, pujar i baixar les dues bastides de l'escenografia, etc.
En definitiva, més enllà de la pasió iagomaxiana (en definitiva, el Bernat té un paper secundari), és una obra molt recomenable. I és aquest tipus d'obra que s'ha de recolçar perque és una manera de que la gent més jove pugui actuar en un teatre gran amb un escenari gran. El Bernat ha fet un llarg camí des del Dublin Carol a la Beckett!
També s'ha de dir que tot el públic era a les potser 10 primeres fileres (totes plenes), més o menys mitja sala, de manera que la part buida està anulada i no es veu, està darrera teles negres. Em pregunto si això depen de la venda d'entrades de cada dia, o ja tenen calculat els posibles espectadors (per exemple, a la sala gran del TNC van representar ·"Un mes al camp" de Turgueniev amb només la part baixa de la sala. Van posar teles al passadís central).
I ara vé la part que totes esteu esperant: Patty, Timpe?. jo, Bernat...
No vam veure la Timpe, per tant, no va arribar a temps.
La Patty no escriurà de moment cap crònica ja que encara no ha trobat la manera de comunicar-se per internet.
Vam anar amb una amiga meva (que li ha donat la seva adressa i telèfon per si ho necessita i per si vol surtir amb ella, ja que jo no hi serè, ara ja estic a Alacant).
La Patty portava la seva càmara i quan vam sortir, va dir que volia esperar que surtís el Bernat. Vam veure un jove que em sonava molt, i ella em va comentar si era el director, el Marc Martínez, i sí, vaig caure (jo pensava en un actor, però no d'aquesta obra). Llavors la Patty s'en va recordar de quan ella va venir la primera vegada a Barcelona, a la Sala Beckett, el darrer dia de la representació de Girafes, i que estaven afora el Bernat i el Pau Miró, i llavors va dir que posiblement el Marc estaria esperant els actors per anar junts i per tant, que sortirien per aquella banda. I efectivament, vam veure el Nao surtint i ens vam dirigir cap aquella banda. Llavors, mentres la Patty estava intentant trucar la família catalana per dir que arribaria més tard, jo estava pendent del lloc per on surtien les actors, i voilà! El vaig veure, i ja anava a surtir fora quan vaig dir: "Bernat!" Es va tornar cap a nosaltres i llavors la Patty li va dir: "T'en recordes de mí, de Girona?". El Bernat va dir que sí i ens va fer petons a les tres. Molt amable i sonrient, com sempre! Li vaig donar l'enhorabona, i la Patty li va demanar fer-se una foto amb ell. La vaig fer, el Bernat la va mirar (tots dos han quedat molt bé
. Li vam donar les gràcies, la Patty li va preguntar si sap anglés, que és una curiositat que tenia. Va dir que no (desprès la Patty comentaria que què cosa més estranya, aquest noi, que sap alemany, però no anglés -no sé si el Bernat li va dir per què li feia aquesta pregunta-). Va marxar cap afora amb els altres actors, i és clar, totes contentes, amb els petons i la foto.
Conclusió, no tinc fills però la Patty em desperta l'instint de mare i si ella vol veure el Bernat, jo m'animo a facilitar-ho. En canvi, per mí mateixa em tallo (de fet, el que vaig fer és cridar la seva atenció, la resta ho va fer la Patty).
Amb això vull dir que també tu, Ju, pots veure¡l i felicitar-lo, ja que els actors surten per la entrada principal del teatre, pel passadis esquerre. Com que vam estar temps fent-nos fotos i fent la foto del exterior del teatre, van anar surtint tots els actors, que es van quedar a l'entrada. De fet, podríam haver felicitat a tots. Ho vam fer a la Julieta, a la Carlota Olcina, que estava al costat nostre, a la columnata d'entrada.
Suposo que quan pugui, la Patty dirà també la seva.
UNA COSETA MÉS. Què fa el Marc? Doncs gràcies al blog japonés, sé que va asistir amb la seva família, Ana de Armas inclosa, al lliurament d'un premi al seu pare per part de la Coordinadora gai-lesbiana, per la seva dedicació a la lluita contra la Sida. El Marc porta ara una barbeta.
http://www.youtube.com/watch?v=KFwAIaT9YVg
. Li vam donar les gràcies, la Patty li va preguntar si sap anglés, que és una curiositat que tenia. Va dir que no (desprès la Patty comentaria que què cosa més estranya, aquest noi, que sap alemany, però no anglés -no sé si el Bernat li va dir per què li feia aquesta pregunta-). Va marxar cap afora amb els altres actors, i és clar, totes contentes, amb els petons i la foto. 
