Gràcies, Ester! Tornava jo a casa pensant si estaria ja penjat o hauríem d'esperar al dilluns.
Desprès de tornar a veure-ho, la meva impresió és millor que la primera vegada. Allò que diu el Felipe de que farà el que sigui per alliberar la seva dona és diferent del que passa al llibre, però sugereix acció. I suposo que hi estarà implicat també el seu amic Paulino. Es clar que no ho aconsegueixen (no és el que passa al llibre amb la Sole i l'Elvirita), però em sembla que és més realista. Després de tot, la novela en aquest punt és una mica "peliculera" per dir-lo d'alguna manera, el montatge que fan amb el musical, etc. Potser sí que ho intentan fer d'alguna manera i els agafan i empresonan. Seria una manera de veure'ls en acció sense necesitat de rodar a la muntanya, i retallar la història per arribar a on interessa, si es vol explicar la verdadera història de l'autèntica Pepita: l'empresonament del seu nòvio.
Ha quedat molt clar dues coses: que amb el personatge del Paulino volen contar la gran història d'amor que hi ha a la novela i que va conmoure tant la seva autora. I que justament el drama d'aquesta història va ser el fet que el Jaime estigués empresonat tan lluny, que ella no pogués veure-ho, i tot el que ella explica de no poder-se acomiadar d'ell, no només ella, sino totes les nòvies de tots aquells que van agafar en acabar la guerra civil.
No m'ha quedat clar si la Pepita autèntica va anar a veure el Jaime o no. Per un costat diu que ella nomès era la seva nòvia i no tenia cap dret, que no era la seva germana, en definitiva, que para les autoritats franquistes ella no era ningú. Però, per un altre, diu que qué podia dir davant d'una persona aliena que hi havia al mig, i a més ell tenia a la seva banda una tela metàlica i ella, a l'altra banda, també i realment el que es veiesin era molt difícil (això s'explica a la Voz Dormida com el que passava a la presò de las Ventas, però que a Burgos no s'estava tant congestionat).
Una altra cosa que m'ha cridat l'atenció és que el Marc parla de "lluita" referint-se al seu personatge. No sé si s'ha de prendre literal o metafòricament. De totes maneres, si tots dos amics no eren guerrillers en 1940, segur que sí havian lluitat a la Guerra Civil.
De fet, tota la part de la guerrilla i d'hortènsia és creació de la Dulce Chacón a partir de les històries que li van contar. Va arrodonir els personatges tant de la Pepita com del seu nòvio Jaime amb allò de la guerrilla, però probablement i pel que va dir ella, de fet Paulino és la part inventada per la Dulce de la seva història, i el Jaime era la persona real, potser una persona represaliada per ser d'esquerres, amb qui el franquisme va tenir tota la crueltat del món en dificultar la relació amb la seva nòvia.
I aquí entraria també la esglèsia catòlica, perque potse va ser cert allò de que intentarian casar-se per solventar aquest problema (malgrat que la pepita real no parla d'aquest punt), i l'Esglèsia no ho va permetre per ser un "roig", un comunista, en un temps que només es permetia els casaments catòlics. El director va dir que la película reflecteix la complicitat de l¡Esglèsia amb el franquisme. Sense dubte es refereix a les monges de la presó de las Ventas (la Veneno and cia.). Però això està també present en la història de la Pepita i el Paulino, que és probable que respectin en aquest punt.
En definitiva, si alguna cosa m`ha quedat clara és que el patiment real de la Pepita va ser molt superior que a la ficció, perque no va tenir cap consol. I que treient el que va inventar l'autora, fa la història més dramàtica encara. Si això és el que ha fet el director, no tindrem una escena que ens ha agradat molt a les que hem llegit la novela, però en canvi no tinc cap dubte que hi haurà una gran abraçada amb molt de sentiment, com només el Marc sap fer-les (i un bon motiu per escollir-le a ell per aquest paper, a part de ser català i guapo, dues coses necesàries pel seu personatge).
Em sembla que m'estic enrollant massa. Bé, pel que fa a allò de ser cordobés, Ester, no et preocupis. Posiblement ho era el novio real de la Pepita, però l'acció de la peli és clarament a Madrid. En això no és diferent del llibre. I sempre que han parlat del personatge del Paulino a la peli, han dit que és valencià i de bona família. I com que el Benito Zambrano vol que cadascú parli amb l'accent de la seva terra, em sembla que li haurà donat instruccions al Marc perque parli com un autèntic valencià. Una raó per escollir-li a ell. Que vagi més enllà del xiqueta que és la seva característica.
Jo crec que parlaran de la seva família, tal com apareix al llibre, perque veiem com pertanyer al ban perdedor els va soposar la ruina, com una bona família va ser destruida sense pietat.
I l'Elvira és part d'aquesta família. Sí que es veritat que no parlen d'ella expresament, però sí de la seva família, i també diuen que la película parla de quatre dones que estan a la presó de Ventas, i ella és una d'aquestes quatre dones. En canvi, no crec wue la veiem amb el seu germà com a guerrillera.
Tenim una bona manera de fer-nos una idea de la peli, i és el bigoti del Marc a FoQ. Contant els temps de grabació, tant de la peli com dels capítols de FoQ, hauriem de veure el Vaquero amb bigoti tot el primer episodi de la sèrie. Si s'ho afaita en aquest primer capítol, vol dir que no ha rodat escenes a Huelva, ni tan sols l'escena de locutori del dia de Nadal (quan va veure la seva germana a la presó
. En el telediario que vaig veure jo mateixa es veia el rodatge a Madrid dels exteriors de la presó d'aquell mateix dia, tan important en aquesta història. I portava bigoti.
. En el telediario que vaig veure jo mateixa es veia el rodatge a Madrid dels exteriors de la presó d'aquell mateix dia, tan important en aquesta història. I portava bigoti. 
ops: 
M'encanta!! És agradable sentir que la feina feta encara ens segueix tocant els cors 
.
. A part, pel que diuen això pot ser depriment perquè estarem passats per aigua. Quina diferència amb el temps que es va trobar la Patty, oi? Del sol i calor hem passat a la fred i a la pluja 