Bona tarda!

Penjo la foto de la portada de El País Semanal, una altra foto amb el Marc (que és l'únic que està bé, i l'enllaç amb la galeria de fotos de la "pedrera catòdica", els nous actors que fan cine, després de fer TV. N'hi ha dos fotos molt maques de l'Ana de Armas amb el Maxi Iglesias (FoQ).





http://cultura.elpais.com/cultura/2012/02/17/album/1329481854_804384.html#1329481854_804384_1329481897

He tret una imatge molt bonica de l'Ana de Armas amb Maxi Iglesias perque distorsiona massa la pàgina. Es una doble pàgina del dominical del Pais.

Bon i solejat dia!

Poso un enllaç amb un altre article sobre Pepita Patiño, la dona que va inspirar la protagonista de La Voz Dormida. En aquest cas explica més la seva història amb el seu home, que es deia Jaime Cuello i que va rebre moltíssims cops i maltractaments.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/02/24/andalucia/1330110552_238202.html

Per cert, a les vacances vaig estar a Córdoba i quan he vist la foto, immediatament he identificat el lloc: la plaça del Cristo de los Faroles. Es un dels racons més típics de la ciutat i, naturalment, vaig ser-hi. Quina llàstima no haber-ho sabut! No dic que la hagués vist, ja que tampoc no voldria emprenyar-la. Però al menys podria haver deixat un missatge.

Gràcies Carmela!

Es molt interessant aquest article. Ara sabem que el Jaime de veritat també va fer de maqui abans que el tanquessin. La manera com parla tant de la seva ideologia com de les tortures m’ha recordat molt el Paulino de Dulce Chacón, tota aquella última part del llibre que tant ens hagués agradat veure interpretar a n’en Marc. El meu pare sempre m’ha parlat d’aquesta “vigilancía del régimen”. El seu tiet també va passar tot d’anys a la presó (per ser d’Esquerra Republicana i durant la guerra haver fet d’alcalde en un petit poblet prop de Girona) i inclús després de ser alliberat la Guardia Civil venia a buscar-lo cada vegada que creien convenient, com quan en Franco visitava Girona.

Sobre la foto del Pais, per internet la vaig trobar amb un article que parlava de com actors de la talla de Mercedes Sampietro o Jordi Dauder van ser els primers en trencar esquemes amb la seva participació en una serie de tv3, Nissaga de Poder donant peu a aquest canvi.

La foto de Maxi Iglesias i Ana d’Armas és molt maca. Maxi Iglesias a millorat molt des de FoQ, almenys físicament. Jo sempre l’he trobat un actor molt inexpressiu. Ara mateix a “Toledo” quan apareix al costat de l’Eduard Farelo, que a la serie li fa de pare, es veu molt la diferència entre els dos actors. Maxi Iglesias si, es molt mes guapo, però a l’hora d’actuar en Farelo li dona mil voltes.

Doncs sí, efectivament, tot el que s'explica del maquis, i de la Pepita com a enllaç, va passar en realitat. I també allò de les tortures, de la presó, i del casament a Madrid amb viatge immediat a Còrdoba, tot va ser real. Es molt curiós perque aquesta senyora no ha volgut veure la peli, que en realitat parla de la part de la novela que no és realment la seva història, l'història de la seva inventada germana Hortènsia. I és clar, Jaime era cordobés com ella, no valencià, i la seva història comença en Cordoba i no en Madrid. De totes maneres, sí que és cert que per ella hagués sigut molt dur veure les escenes de tortura, i en general veure al Marc fent el seu Jaime.