Pel que fa al Marc, aquest cap de setmana vaig estar a Madrid i he fet la ruta "La Voz Dormida". Això de la ruta és perque es pot fer un passeig pels llocs mencionats al llibre, ja que passa bàsicament a un barri concret, que ès el d'Atocha. A Barcelona vaig fer rutes guiades basades en dues noveles, L'ombra del vent i La catedral del mar. I per curiositat vaig estar buscant al Google si hi ha alguna cosa semblant amb La Voz Dormida. I no, no n'he trobat res.
Je, je, jo no sóc guia turística però si que m'agrada ensenyar les coses que m'agraden de les ciutats, i si ho fossi profesionalment, la posaria en marxa: "El Madrid de Dulce Chacón: El barrio de Atocha y la resistencia antifranquista en La Voz Dormida". N'hi ha dos llocs importants lluny del barri, Las Ventas i el Cementiri de l'Almudena (que no estan massa lluny l'un de l'altre, les dones preses sentien els trets dels afusellaments), però la resta del llibre passa en un espai no massa ample, fent un passeig. De fet, la Pepita es feia tot el carrer Atocha al menys dues vegades tots els dies. I a vegades ho feia 4, com quan anava a la tarda a recollir la "carbonilla" a l'estació (d'Atocha, és clar).
Veig trobar una entrevista amb la Dulce Chacón en que parlava d'això de la localització de l'obra en aquest barri. Diu que ho va fer perque hi vivia, i perque queda a prop de la Puerta del Sol, on en aquell temps estava la Direccion General de Seguridad, on es torturava la gent (avui la seu de la Comunidad de Madrid, i el rellotge de les campanades de cap d'any).
També diu que per aquest mateix motiu va escollir la esglèsia de la Santa Creu, on hi ha el culte a Sant Judes Tadeu padró dels imposibles. I què curiós!, que després d'escriure el llibre es va assabentar que allà mateix s'havien casat de veritat la Pepita i el Jaime! En poso l'enllaç:
http://perso.wanadoo.es/guerracivilcc/dulce.pdf
Us poso l'enllaç amb el Google Earth del lloc que és el cor de l'història, on vivia també la Dulce. Diu a l'entrevista que casa seva era davant casa de Fernando. Això significa que vivia a la cantonada on passa principalment la novela, la cantonada de Atocha amb el carrer Relatores. Poso l'enllaça perque ho veieu millor. Agafeu el capítol 18 i ho veureu. Només dir que on la Dulce posa la pensió Atocha (on viu la Pepita), hi ha un hotel, el Catalonia Moratín. I just davant, en aquesta cantonada, hi ha en un costat (mirant el carrer Relatores), la cantonada esquerra on mirava la Pepita la roba estesa (i on vivia la Dulce), i a la cantonada dreta, on vivia Fernando amb la seva dona que es tancava a la torreta rodona de dalt de l'edifici.
fficial&client=firefox-a&safe=strict&um=1&ie=UTF-8&hl=ca&sa=N&tab=wl" target="_blank" class="postlink" rel="nofollow">http://maps.google.es/maps?q=hotel+catalonia+moratin+madrid&oe=utf-8&rls=org.mozilla:es-ES
fficial&client=firefox-a&safe=strict&um=1&ie=UTF-8&hl=ca&sa=N&tab=wl
També es poden veure fotos d'aquest edifici del carrer Atocha 20, el de la torreta rodona. Es una illa de cases molt maca perque a l'altre costat hi ha una altra torreta, la del Teatre Calderón. I si us fixeu al mapa, allà mateix hi ha una plaça, la Plaza Benavente, on el Paulino sorprèn la Pepita. Continuant cap al principi del carrer, passada la plaça hi ha l'església de la Santa Creu (la de Sant Judes Tadeu). I més enllà, la Plaza Mayor on es va rodar la peli la trobada Paulino-Pepita. L'església es troba entre les dues places i en aquest sentit la peli és versemblant. En concret, es va rodar a la cantonada de la plaça que millor s'ha conservat com era abans. La plaça ara és un lloc turístic i de tapeo, per tant el que hi ha són bars i restaurants. L'unic comerç tradicional que hi ha és la sombrereria i botiga d'efectes militars on van fer el rodatge.
I naturalment vaig entrar a l'esglèsia. La devoció a Sant Judes continua estant molt viva (suposo que és una de les esglèsies més vives de Madrid). La seva imatge está en un altar just quan s'entra, a la dreta (de manera que la gent que hi va no entorpeix la resta d'activitats de l'esglèsia. De piles d'aigua beneida, n'hi ha tres! Pero ara les veles són eléctriques, s'encenen quan es fica diners a la guardiola, i hi ha un rètol dient que no es posi veles enceses recolçades a la paret. De fet, ja no hauria aquesta escena tant bonica quan el Paulino agafa les mans de la Pepita que tenen un ciri encès. La esglèsia és molt maca per dins(ara l'estan restaurant/netejant per fora). I a les fotos, és la que té una torre quadrada, sembla de totxo vermell.
Dues cosetes més, sobre aquest carrer. al mig, el nº 55, ara just fa 35 anys van assesinar els advocats laboralistes de CCOO. I prop del final de carrer, tocant l'estació d'Atocha, hi és el Museu Reina Sofia, on es troba el Gernika de Picasso, que no necesito dir quina relació té amb el Marc.
fficial&client=firefox-a&safe=strict&um=1&ie=UTF-8&hl=ca&sa=N&tab=wl
