Hola a tots!

Gràcies per l’enllaç, Carmela. Si que es interessant i no l’hagués escoltat si tu no ho haguessis recomanat. Zambrano, no solament contesta a les crítiques, si no que ens explica tot el procés que va tenir que seguir per fer la peli. Com va tenir que anar reduint fins quedar-se amb un guió de 150 pagines.

En Marc ha actualitzat la seva pàgina web i hi ha posat noves fotos. Es estrany però en l’apartat de projectes no hi ha cap referència a aquesta miniserie de la que va parlar a los 40, nomes la peli “la vida que soñamos”.

Una foto que he trobat de El Pais. Sembla un anunci de trajes o alguna cosa semblant. A veure que us sembla a vosaltres. No la penjo, es massa gran i descoloca tot el post.

http://smoda.elpais.com/galerias/un-joven-de-150-anos/130/image/2963

Ester, la foto és de S, el suplement de moda de El País, una revista de papel couché per la que pagues 30 cèntims més el dissabte (i el passat vaig comprobar que si no li ha arribat al venedor prou exemplars, no et descompten els 30 cèntims!).

Anêcdotes apart, això significa que habitualment la tinc. Ahir vaig tenir guàrdia i vaig estar treballant fins les 9 del vespre i ni tan sols la vaig obrir (el suplement que realment m'interessa els dissabtes i la primera cosa que llegeixo és Babelia, el suplement cultural). I quina sorpresa, quan he vist el teu missatge! I he anat corrent a mirar la revista!

Aquest suplement es dedica a l'esmoquin, que compleix 150 anys. I per això surten tres fotos com aquesta, a doble pàgina, amb una sèrie de persones conegudes amb aquesta peça de roba. I cadascuna d'elles diu una frase en relació amb l'esmoquin. La del Marc és aquesta:

"Un papel en el que tuviera que travestirme y ser seducido por una mujer de esmoguin sería un regalo para mí"

El context són les dones amb esmoquin que apareixen fotografiades; al cap i a la fí, és una peça masculina (la portada del suplement és una foto de l'Aitana Sanchez Gijón amb esmoquin, a qui fan una entrevista).

Com diu la disenyadora Marta Hausen (la dona rossa dempeus amb esmoquin negre, a la dreta del Marc): "A los hombres les atrae ver a las mujeres vestidas de hombre, como a nosotras observar al otro sexo con nuestra ropa. Nos deja volar la imaginación"

Apart de les fotos, hi ha dues pàgines de text que parla del futur de l'esmoquin, un decàlec del seu ús. El nº 4 es titula "Formará parte del cine". Diuen que a les catifes vermelles a Espanya es veu un major esforç de les actrius que dels actors per anar molt elegants, i citen el Marc, "protagonista de La Voz Dormida de Benito Zambrano": "La gente de la industria debería probarlo, aunque no les guste. Es una forma de cambiar, de transformarse. Esa es también la esencia de nuestra profesión".

En el mateix apartat de cine apareix el guionista de Intruders, Nicolás Casariego, un altre dels que porten esmoquin. Parla dels dolents vestits molt elegantment que hem vist al cinema.

I a mi tot això m'ha recordat el Bernat. El seu paper de Freder. I també els jocs de travestisme, tant al Mal de la Joventut, com a Molt soroll per res.

En general, diuen que l'esmoquin cau millor a les dones que als homes. I crec que al Marc l'han escollit per la seva planta i elegancia, a part de la projecció que li ha donat La Voz Dormida.

Pel que fa a la pàgina web del Marc, sí que es estrany que figuri La Vida que soñamos, que sabem que no es farà al menys en un any, fins que el Portero no acabi la seva carrera; i en canvi no hagi cap alusió a Gernika. Ara,les fotos!!!! Està realment guapísim!!! M'encanten!

Hola Noietes i noiet!!

M'ha encantat tornar a veure al Bernat!!!

Ostres així jo també mi relaxo eh!!!!!Per jo aquest xaval té alguna cosa especial, és que fins i tot en castellà el trobo espectacular!!
Falte poc per la ciutat neutral oi? vam quedar al novembre si no recordo malament!!

I el Marc en la foto de nen mudat està espectacular!!!

Aixxx quins nois!!!

ptxssss.

Hola IagoMax addictes!

Timpe, a mi també m'ha encantat veure en Berny en altra cosa...Aquest papel sembla molt a Freder, el Freder del llibre...

Ester, sí, és clar que no vols posar l'enllac illegal aquí. Em pots enviar un missatge al facebook? M'agradaria veure la pel.li d'en Marc.

Has vist l'últim apítol de Diaris de vampirs? Pobreta, la Rebakah *sniff*

Sobre la Barcelona, ciutat neutral,
queden exactement 3 setmanes fins l'estrena
Sabem les dates , però l'hora no, oi? He llegit que la fan al "Prime Time"...però no sé que vol dir això...a Alemanya serien les vuit de la tarda...però a Espanya deu ser més tard, no?

I he comencat a veure aquesta serie del hospital, Polseres vermelles.El que he vist m'agrada. Però fins ara només he vist 2 capítols.
Algu vaig notar quel compositor de Polseres vermelles i de la BCN, ciutat neutral és el mateix home, en Arnau Bataller?
Ah, i una pregunta...
Quin tipus de càncer té en Jordi(?)? No ho vaig entendre bé.

Petons!!!

Bona tarda!

Quina casualitat que tinguessis la revista Carmela! Vaig trobar la foto però no l’article. No sabia d’aquest suplement de moda. El Pais no l’he comprat mai, però a mi si que m’han descomptat els diners dels suplements quan han faltat al diari algun dissabte o diumenge.

Sobre Polseres Vermelles acabes de veure els capítols mes tristos, Carmela. Un d’aquests dos que dius el van fer un dia que estàvem fen un xat per acabar de quedar a Girona. Jo el vaig veure l’endemà per internet (amb la família vam decidir mirar la serie així, connectant l’ordinador a la tele per veure-ho tots junts perquè ho feien molt tard per la meva peque) però recordo que l’Eva no es va connectar fins casi les dotze i ens va parlar de lo que havia plorat amb l’episodi. A la sèrie l’hi ha donat el premi a la solidaritat de la onze i avui ha sortit a “Divendres” l’Albert Espinosa, el seu creador. Han ensenyat una escena de l’últim capítol i a mi em segueix emocionant.
Patty, en Jordi te càncer de tíbia.

http://www.tv3.cat/polseres-vermelles/personatges/jordi

Clicant a on diu els polseres vermelles tens les dades de tots.
El Prime Time aquí es mes tard, a les 10 o 10:30.

Una abraçada per totes

Ester