IagoMax
  Iago1
 

 

UNA HISTÒRIA ANOMENADA IAGO

- 1 -



24/9/2024

M'ha costat.- Ha estat difícil viure tots aquests anys amb l'incertesa que m'ha acompanyat des que era una criatura. No he volgut ni he pogut viure l'infantessa, l'adolescència, com l'han viscuda els meus companys d'estudis. La meva àvia deia que de petit jo era una criatura alegre, riallera, feliç, com les altres, però amb els anys es veu que em vaig anar marcint. Vaig perdre aquella felicitat, aquella serenor pròpia dels nens, que desconeixen la por, els mals, els dimonis i els monstres que s'amaguen tot sovint entre la penombra del món real, quan un bon dia descobreixes que existeixen i ets expulsat d'aquell paradís que fins no feia gaire t'havia protegit de llamps, cops i entrebancs, sent-ne expulsat molt abans del que em corresponia per edat.

 

He lluitat molt per asserenar-me, trobar la pau. No sé si la rebel·lia que tantes vegades m'ha retret la meva àvia es pròpia del meu caràcter o és un mecanisme de defensa que vaig construir de petit des de la més absoluta ingenuïtat, adonant-me que necessitava protegir-me de tot el què m'havia passat. Sigui com sigui estic intentant obrir-me, entendre, comprendre tot el que va passar. Soc una persona sensible, ho he estat sempre, segurament créixer de la manera que ho he fet ha influït en aquesta qualitat. De qualsevol manera he intentat desfer-me d'aquesta cuirassa que m'havia construït, provar de viure amb la mateixa força i vivesa que la gent que m'envolta. S'han acabat les tristesses, la melangia. He de començar a viure.

 

Tinc divuit anys. Potser he malgastat els milloras anys de la meva vida però no estic disposat a malgastar també la meva joventut. Sobretot ara que tinc l'oportunitat d'estimar algú i donar-m'hi, com un dia va fer ell. M'han marcat tant... sempre he perseguit la seva història, necessitava completar el puzzle, perseguia els detalls, els preguntava a la meva àvia que es negava a dir-me'n res... però quan ell es va despertar vaig poder fer realitat un somni. El meu somni. Ell m'ho va narrar tot abans de tornar a tancar els ulls. Abans d'adormir-se. En contra del que pensava, aquell encontre em va aserenar, em va donar la pau i la valentia necessària per entendre que era l'amor, l'amor més pur que havia conegut mai. I vaig sortir d'aquella habitació disposat a viure com van viure i a estimar com van estimar-se.

Per fi soc capaç d'explicar-ho tot, de deixar-ne constància sobre un tros de paper. He recuperat la vida, l'identitat. Sé d'on provinc i quina és la meva història. I com que li he de posar un nom, li posaré el d'ell, que tant m'ha recolzat, l'anomenaré Iago...

 Stefany

 
  Total: 150913 visitantes (417968 clics a subpáginas)  
 
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis